L'Assemblea de Joves de l'Alt Urgell (AJAU-CAJEI) amb la vaga general del 29M! Prenem els carrers!

La reforma laboral del PP obre a la CEOE les portes d'un mercat d'esclaus. Amb la contractació i l'acomiadament pràcticament desregulats i desprotegits, ens convertirem en la mà d'obra barata i sense drets que tant somia la patronal. El nostre present i el nostre futur estan en joc. Ens els deixarem destruir sense oposar resistència?El 29 de març hi ha vaga general, i les excuses per no fer-ne s'esgoten a cada hora. Que ha estat convocada pels sindicats pactistes, que venen els nostres drets per quatre engrunes i una seu ben maca? Doncs convertim el 29 de març en un dia de lluita contra la reforma laboral, contra les retallades, atacant tot allò que fa girar l'engranatge del capitalisme. Si treballem i ens fa por no anar-hi aquell dia, perquè si no ens han acomiadat encara, ho faran demà. Què tenim a perdre si en uns mesos se'ns acaba el contracte i no ens renovaran? I és que amb la reforma laboral és molt més barat contractar un altre precari pels propers 6 mesos que mantenir el mateix. La nova reforma els ho permet tot!

Que no tenim feina? Som moltes les joves que, gràcies a les polítiques financeres i a les successives reformes laborals, no en tenim. Concretament un 40% del jovent dels Països Catalans (un 60% en la franja dels 16 als 19 anys) estem a l'atur o formem part de l'economia submergida, aquella que no cotitza i en la qual no ens empara cap llei. Però això no ens dóna llicència per quedar-nos a casa el 29 de març! Hi ha moltíssimes accions que podem dur a terme en suport a la vaga. Podem no assistir a classe, facilitant que el professorat pugui exercir el seu dret de vaga, podem unir-nos als piquets informatius que es faran a cada barri i poble, contribuint a què les treballadores d'empreses com El Corte Inglés, Mercadona, Caprabo, MediaMarkt o Banco Santander, amenaçades amb l'acomiadament, surtin al carrer a defensar la seva dignitat! Podem fer vaga de consum i evitar aquell dia donar cap benefici a l'Estat, evitant comprar qualsevol cosa i consumint el mínim d'energia possible. Podem assistir a les convocatòries dels sindicats alternatius, que encara resisteixen malgrat l'oblit mediàtic i institucional i que no es venen els nostres drets a la primera de canvi.

Avui encara és possible escollir entre defensar els nostres drets laborals o quedar-nos a casa. Demà, si no lluitem, l'elecció serà entre la cua de l'INEM o l'esclavisme! Perquè l'única manera de recuperar les nostres vides és esgarrapant-les de les mans dels qui ens exploten.

El jovent ja no tenim res a perdre!

El 29 de març, vaga salvatge! Buidem les empreses, ocupem els carrers!

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell (AJAU-CAJEI), 27 de Març de 2012

8 de Març: Dona, lluita pels teus drets! No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.

Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.

Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal•liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part d'aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és esfereïdora.

Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.

Des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell (AJAU-CAJEI), us convidem a totes i a tots a assistir als actes que hem organitzat en motiu del 8 de Març, dia de la dona treballadora. Així doncs, us animem a que participeu al taller debat sobre el feminisme i l’autoorganització de les dones que farem dissabte 10 a les 18’00 al Casal Popular i que anirà acompanyat d’un pica-pica, i a la posterior festa feminista de la nit, a partir de les 23’00 al Casal. Tanmateix, també informem d’un passi de video organitzat per l’Assemblea d’estudiants de l’IES Joan Brudieu el divendres 9 a les 17’00 al Institut.


Organitzem-nos i lluitem! No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Assemblea de Joves de l’Alt Urgell (AJAU-CAJEI), 7 de Març de 2011

NI CONSTITUCIÓ, NI ESTATUTS: INDEPENDÈNCIA!

Ja fa més de 30 anys que el pes de la Constitució espanyola recau sobre els Països Catalans, trepitjant els nostres drets i la nostra identitat, sota el pretext d’una "Reconciliación Nacional" que consagra les glòries de la "pàtria espanyola" i del lliure mercat, sense deixar una sola escletxa per a la modificació dels seus pilars o per la ruptura democràtica del nostre poble amb l’”statu quo” imperant.

Als Països Catalans veiem cada dia com va caient la màscara democràtica del sistema polític espanyol, deixant-se entreveure així la farsa de la Segona Restauració Borbònica (anomenada Transició democràtica) i de l’aprovació de la Constitució espanyola el 1978. L’únic pacte social i la única reconciliació que hi va haver va ser entre les Corts feixistes de la dreta més retrògrada i la burgesia perifèrica que estava contemplant noves formes d’explotació més subtils (globalització, liberalisme, etc.), a més dels elements més trepes de l’esquerra espanyola, que passarien de defensar el socialisme i l’autodeterminació dels pobles a acceptar i vanagloriar la propietat privada sobre els mitjans de producció i un sistema monàrquic que gestionarien juntament i de forma amigable amb les altes instàncies polítiques de la dictadura.

33 anys després estem veient com tot continua igual i el poder continua estant en mans dels poderosos que van veure créixer la seva fortuna col•laborant amb el franquisme. Desprès de 33 anys estem veient com la democràcia ha quedat ja només com una il•lusió i els polítics han esdevingut mers gestors sota les directrius dels poderosos. 33 anys desprès resulta evident que les promeses de llavors eren mentides.
A més, ens trobem a les portes d’una destrucció de l’Estat del benestar, totalment planificada per les elits capitalistes, i executada primer per la socialdemocràcia i ara per la dreta. En el cas dels Països Catalans, l’eliminació dels drets socials i laborals aconseguits amb anys de lluita, anirà acompanyada d’una ofensiva espanyolista. És en el marc d’aquesta ofensiva centralitzadora que la dreta catalana intentarà canalitzar l’independentisme cap a vies mortes com el pacte fiscal que només busquen mantenir el poble català esclau del règim espanyol a canvi de beneficis partidistes.

Cada cop som més però les que ja no ens deixem enganyar i apostem de forma clara i decidida per trencar amb aquesta constitució fruit de l’adaptació del franquisme als nous temps. Cada cop som més les que apostem de forma clara i decidida per la independència i des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, fem una crida a mobilitzar-se en motiu del proper dia de la Constitució, per a mostrar el rebuig per una constitució que tan sols representa per a nosaltres una presó on no cap ni la nostra voluntat ni els nostres somnis.

El jovent en particular no hem viscut el gran engany de la Transició i n’estem patint les conseqüències. Els i les joves catalanes hem passat a ser un problema pel govern espanyol, que ens veu com un perill en potència, pel fet d’estar totalment desenganyades de l’actual sistema i cada cop més conscients i organitzats com per construir una alternativa vertaderament democràtica als Països Catalans.
Des de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell (AJAU-CAJEI) volem constatar i denunciar que la Constitució espanyola és l’eina principal a través de la qual se sustenta l’ofensiva capitalista, autoritària, patriarcal i espanyola sobre el jovent estudiant i treballador dels Països Catalans. Així doncs, fem una crida a participar a la concentració de rebuig a la Constitució Espanyola, que es farà el dia 6 a les 18’00 a la Plaça dels Homs.

Ni estatuts ni Constitució: INDEPENDÈNCIA

25 de novembre: Dia contra la violència de gènere

Països Catalans, 22-11-2011

Les dones i les lesbianes, així com la resta d'opcions i identitats
sexuals dissidents, patim diàriament una situació de violència dins la
societat patriarcal i capitalista. No només per la impunitat amb què podem
patir agressions físiques o sexuals per part de determinats homes, sinó
perquè la societat i el sistema ens violenten i ens coaccionen constantment
amb lleis que envaeixen el territori del nostre cos i que no ens deixen
decidir lliurement sobre ell, amb cànons de bellesa que ens fan emmalaltir,
amb una doble jornada laboral que ens condemna a la fatiga crònica. En
aquest sistema les dones estem sotmeses dia a dia a milers d'agressions
físiques i psicològiques pel simple fet d'haver nascut amb un sexe
determinat. Des que naixem ens diuen com ens hem de relacionar, amb qui i
com hem d’actuar.

El sistema ens violenta tractant-nos com a objectes sexuals en la
publicitat, com a la font de tot pecat en la religió, perpetuant els rols
sexistes a través de l'educació, forçant-nos a ser monògames i
heterosexuals, a realitzar-nos mitjançant la maternitat, i tractant-nos de
males dones si no ho som, o fins i tot obligant-nos a aguantar comentaris
masclistes pel carrer sense rebel·lar-nos-hi. Aquesta violència estructural
quotidiana comporta unes conseqüències molt greus per a les nostres vides.
El cas extrem són les violacions i assassinats a mans d'homes, que no
decauen malgrat que aprovin lleis, com la Llei contra la Violència de
Gènere, que no compleixen ni la seva funció de pedaç. Però també comporta
suïcidis, depressions, malalties com la bulímia i l'anorèxia, humiliacions,
inseguretat i una baixíssima autoestima.

Aquesta violència no és fruit de ments malaltes o perverses, de traumes
infantils d'homes o de baralles passionals, com encara difonen molts
mitjans. No. La violència contra les dones i lesbianes compleix una funció
molt determinada dins les societats patriarcals: perpetuar la dominació i
els privilegis dels homes sobre les dones i, d'una manera diferent, dels
homes heterosexuals sobre els homosexuals i transsexuals.

Les organitzacions juvenils de l’Esquerra Independentista, Maulets, el
jovent independentista i revolucionari i la CAJEI, considerem que els
mecanismes impulsats per les mateixes institucions que legitimen la
discriminació de les dones i de les sexualitats dissidents, no canvien ni
solucionen res. Hem de ser nosaltres mateixes, a través dels mecanismes
propis que generem, les qui ens organitzem per acabar d'una vegada per
totes amb la violència masclista. Hem d'acabar també amb el discurs
paternalista i de victimització de les dones, com a éssers dèbils i
submisos que cal protegir perquè són agredits. Hem d'esdevenir dones
lliures, autònomes, fortes, capaces d'autodefensar-nos. I aquest
empoderament s'ha de generar a través de tres vies:

1) Una transformació radical del sistema educatiu, que
reconstrueixi de forma sana les diferències entre homes i dones, en una
situació d'absoluta igualtat, i que acabi amb la socialització masclista
dels infants i adolescents.

2) Cal que les dones ens autoorganitzem per compartir
experiències i fer front conjuntament a les situacions de violència,
fomentant la nostra seguretat en nosaltres mateixes, l'autoestima i
l'empoderament davant les agressions quotidianes. És el que s'anomena
“autodefensa psíquica”. Quan més gran i sana és la nostra autoestima, menys
risc hi ha de quedar atrapades en el paper de víctimes.

3) Fomentar i estendre l'autodefensa física per evitar
agressions o respondre-les, ja sigui individualment o col·lectivament. No
parlem d'anar apallissant homes perquè si, sinó d'utilitzar el nostre dret
a defensar-nos davant de qualsevol agressió, de combatre la violència dels
sistemes patriarcal i -no ho oblidem- capitalista. Ja és hora de deixar
enrere la vulnerabilitat, la indefensió en què ens han educat, d'invertir
els rols i treure la ràbia i la força. Cal que comencem a conèixer les
possibilitats del nostre cos, aprendre tècniques que ens permetin -d'una
vegada per totes- caminar pel carrer sense por, i aprendre a reaccionar
davant d'aquelles situacions de perill físic i psicològic.

Combatem la violència de gènere: autodefensa feminista!

Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)

Maulets, el jovent independentista i revolucionari

Protestem contra les retallades!

La Seu d’Urgell, 15 d’octubre del 2011

Aquest matí, membres de l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell (AJAU) han traslladat el seu punt de vista sobre com sortir de la crisi al Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, el senyor Josep Maria Pelegrí i Aixut, que havia vingut a inaugurar la Fira de Sant Ermengol que aquests dies se celebra a la Seu d’Urgell; li han mostrat el seu rebuig, mitjançant cartells on es podia llegir "Contra les retallades socials i laborals", a les polítiques d’”austeritat” del govern neoliberal de Convergència i Unió, del que ell forma part. Els activistes l’han seguit des de la porta de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell fins a la porta de la Fira de Formatges. Posteriorment, quan ja havia conclòs la protesta, agents dels Mossos d’Esquadra de paisà els han retingut i identificat.

Així, des de l’AJAU, cridem a tota la població a mostrar el seu rebuig a les polítiques antisocials de la Generalitat.

AJAU

Un any més, l'Assemblea de Joves de l'Alt Urgell (AJAU), celebrem l'aniversari del Casal Popular de l'Alt Urgell, i ja en són quatre. Quatre anys resistint i plantejant alternatives al jovent urgellenc. Nosaltres, com sempre, apostem per la Independència i el Socialisme com a objectius finals de la nostra lluita quotidiana. No obstant, veiem com aquests són temps difícils per a les classes populars del poble català:

D'una banda, la croada neoliberal, impulsada pel govern de Convergència i Unió, al Principat de Catalunya sembla imparable. Retallada rere retallada van mutilant l'Estat del Benestar; diuen que ho fan perquè ho han de fer, perquè no hi ha alternativa. Però això no és així, les polítiques de la Generalitat tenen un clar contingut ideològic; la major part de l'esforç recau en els treballadors i treballadores, els seus sous i els seus serveis públics. Als rics, fins i tot, se'ls abaixen els impostos o, quan els els apugen, el govern corre a matisar que es tracta d'una mesura temporal, mentre pretenen que el desmantellament de la sanitat pública sigui un procés de no retorn.

D'altra banda, la nostra llengua, el català, segueix trobant obstacles per a la seva plena normalització. En aquest sentit hi ha les pressions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a que s'apliqui la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem i el castellà esdevingui llengua vehicular a l'escola catalana. Ignorant les dades que demostren que els joves catalans tenen un bon domini del castellà, posant, d'aquesta manera, en perill la supervivència del català.

Són temps durs, però també són temps de lluita; cal que aprofitem les contradiccions del sistema, que s'estan aguditzant. Per això cridem al jovent urgellenc a autoorganitzar-se per a donar una resposta jove i revolucionària a tots aquests problemes. Seguim lluitant.

L'únic horitzó: Independència, Socialisme, Feminisme.

4 anys de lluita,

4 anys construint alternatives.

AJAU

L'AJAU contra la sentència del TSJC

Des de l'Assemblea de Joves de l'Alt Urgell (AJAU) volem mostrar el nostre rebuig a la polèmica sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El TSJC dóna dos mesos a les escoles del Principat de Catalunya per aplicar la sentència del Tribunal Suprem que imposa el castellà com a llengua vehicular. La nostra llengua, minoritzada com està, podrà resistir els embats d'unes institucions espanyolistes, amb seu a l'Estat Espanyol, però també a Catalunya, que pretenen ferir-la de mort? Molts lingüistes han alçat la veu aquests darrers anys per dir, clarament, que no. I així, gairebé 300 anys desprès del Decret de Nova Planta, 36 anys desprès de la mort de Franco, la imposició lingüística espanyola, com la francesa, continuen impedint-nos viure plenament en català. Avui podem dir que les agressions a la llengua catalana són ja un fet quotidià i constant en absolutament tots els territoris del país, sense excepció.

Des de l'AJAU, considerem un dret bàsic i inalienable que les joves catalanes siguin escolaritzades en la seva llengua i cultura, fil connector entre les diverses parts del nostre territori, els Països Catalans. Exigim a la Generalitat del Principat, governada per Convergència i Unió que, per una vegada a la vida, aparquin la seva claríssima complicitat amb l'Estat Espanyol i no prenguin mesures contra les qui desobeirem la sentència. I, demanem, als i les mestres, als pares i mares, als i les directores de les escoles públiques catalanes, que prenguin l'eina de la insubmissió per defensar una educació plenament en català, sempre incorporant com a una assignatura més l'aprenentatge d'aquelles llengües foranies que ens puguin ser d'utilitat. I ens comprometem a no deixar-les soles en aquesta lluita i traslladar, per tots els mitjans al nostre abast, la lluita pels drets lingüístics al carrer. Per això ens sumem a la convocatòria de denúncia convocada per al proper 12 de setembre a les 19 hores davant l'Ajuntament de la Seu d'Urgell.

Cap renúncia fins aconseguir la independència, el socialisme i el feminisme als Països Catalans!

Les joves NO acatem! Prou agressions a la llengua catalana!

Ara i sempre: canya contra Espanya!

AJAU