Un any més, l'Assemblea de Joves de l'Alt Urgell (AJAU), celebrem l'aniversari del Casal Popular de l'Alt Urgell, i ja en són quatre. Quatre anys resistint i plantejant alternatives al jovent urgellenc. Nosaltres, com sempre, apostem per la Independència i el Socialisme com a objectius finals de la nostra lluita quotidiana. No obstant, veiem com aquests són temps difícils per a les classes populars del poble català:
D'una banda, la croada neoliberal, impulsada pel govern de Convergència i Unió, al Principat de Catalunya sembla imparable. Retallada rere retallada van mutilant l'Estat del Benestar; diuen que ho fan perquè ho han de fer, perquè no hi ha alternativa. Però això no és així, les polítiques de la Generalitat tenen un clar contingut ideològic; la major part de l'esforç recau en els treballadors i treballadores, els seus sous i els seus serveis públics. Als rics, fins i tot, se'ls abaixen els impostos o, quan els els apugen, el govern corre a matisar que es tracta d'una mesura temporal, mentre pretenen que el desmantellament de la sanitat pública sigui un procés de no retorn.
D'altra banda, la nostra llengua, el català, segueix trobant obstacles per a la seva plena normalització. En aquest sentit hi ha les pressions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a que s'apliqui la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem i el castellà esdevingui llengua vehicular a l'escola catalana. Ignorant les dades que demostren que els joves catalans tenen un bon domini del castellà, posant, d'aquesta manera, en perill la supervivència del català.
Són temps durs, però també són temps de lluita; cal que aprofitem les contradiccions del sistema, que s'estan aguditzant. Per això cridem al jovent urgellenc a autoorganitzar-se per a donar una resposta jove i revolucionària a tots aquests problemes. Seguim lluitant.
L'únic horitzó: Independència, Socialisme, Feminisme.
4 anys de lluita,
4 anys construint alternatives.
AJAU
D'una banda, la croada neoliberal, impulsada pel govern de Convergència i Unió, al Principat de Catalunya sembla imparable. Retallada rere retallada van mutilant l'Estat del Benestar; diuen que ho fan perquè ho han de fer, perquè no hi ha alternativa. Però això no és així, les polítiques de la Generalitat tenen un clar contingut ideològic; la major part de l'esforç recau en els treballadors i treballadores, els seus sous i els seus serveis públics. Als rics, fins i tot, se'ls abaixen els impostos o, quan els els apugen, el govern corre a matisar que es tracta d'una mesura temporal, mentre pretenen que el desmantellament de la sanitat pública sigui un procés de no retorn.
D'altra banda, la nostra llengua, el català, segueix trobant obstacles per a la seva plena normalització. En aquest sentit hi ha les pressions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a que s'apliqui la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem i el castellà esdevingui llengua vehicular a l'escola catalana. Ignorant les dades que demostren que els joves catalans tenen un bon domini del castellà, posant, d'aquesta manera, en perill la supervivència del català.
Són temps durs, però també són temps de lluita; cal que aprofitem les contradiccions del sistema, que s'estan aguditzant. Per això cridem al jovent urgellenc a autoorganitzar-se per a donar una resposta jove i revolucionària a tots aquests problemes. Seguim lluitant.
L'únic horitzó: Independència, Socialisme, Feminisme.
4 anys de lluita,
4 anys construint alternatives.
AJAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada